UNO

Joc de cartes molt popular.

Hi hi diferents versions (totes de Mattel)  fins i tot hi ha una que es pot mullar perquè és de plàstic i va molt bé per portar-lo a la platja o la piscina a l’estiu.

Cada jugador comença amb set cartes, l’objectiu és quedar-se sense. Quan només es té una carta a la mà s’ha de dir “Uno” per tal de no haver de robar dues més.
Per torns, es pot llençar una carta que tingui el mateix número que la que hi ha a la taula o el mateix color, també hi ha cartes especials que permeten canviar el sentit de joc, fer que el següent robi dues o quatre cartes… etc.
Es pot jugar respectant l’ordre escrupolosament o bé “colant-se” en cas que algú tingui exactament la mateixa carta que hi ha a la taula la pot llençar encara que no li toqui tirar i la partida continua a partir d’ell.

 

Comentari matemàtic
               Els més petits poden jugar a la versió sense colar-se i més endavant quan no hagin de pensar tant per saber si poden jugar o no, jugar més ràpid colant-se.
               Els jugadors han de mantenir la concentració durant la partida, també s’apren a esperar el torn i discriminar objectes d’un conjunt.
               Personalment  no recomano les versions amb dibuixos que desvien l’atenció del valor de les cartes i dificulta el joc als més petits.